Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració (1766-1821)

Aquest treball tracta sobre el moviment agronòmic a Catalunya durant el període de la Il·lustració. De l'estudi de les fonts consultades es posa de manifest l'existència d'un discurs que tenia com a eixos la potenciació i la modernització de l'agricultura. A partir d'aquesta constatació s'ha bastit una hipòtesi de treball que pretén demostrar que el moviment agronòmic català de la Il·lustració, tot i posseir uns trets específics que el dotaven de personalitat pròpia, va seguir, tant des del punt de vista institucional, humà, com de propostes tecnològiques, les directrius del seu homòleg europeu. El treball es divideix en tres parts. Després d'una primera part en la que s'estudien els precedents agronòmics del punt d'inici de la recerca es dedica una segona part en la que s'aborden les qüestions centrals de la recerca: la institucionalització de l'agronomia a la Catalunya il·lustrada. La tercera part analitza i exposa les propostes tècniques i metodològiques que les institucions i els agrònoms estudiats van propugnar.La novetat d'aquest treball estriba en posar de relleu l'existència d'un moviment de naturalesa científico-tècnica que es va produir paral·lelament a les transformacions del camp català del XVIII. Un moviment que, sense ser una especificitat pròpia de la societat catalana del moment, va representar tot un estat d'opinió i un desig de transformació des dels pressupostos de la renovació científica i tècnica. Temes com l'ensenyament de l'agricultura, la invenció de noves màquines agrícoles, els nous mètodes de conreu o la lluita fitosanitària són algunes de les matèries que el lector trobarà en les pàgines d'aquest llibre. Este trabajo trata sobre el movimiento agronómico en Cataluña durante el periodo de la Ilustración. Del estudio de las fuentes consultadas se pone de manifiesto la existencia de un discurso que tenía como ejes la potenciación y la modernización de la agricultura. A partir de esta constatación se ha construido una hipótesis de trabajo que pretende demostrar que el movimiento agronómico catalán de la Ilustración, a pesar de poseer unos rasgos específicos que el dotaban de personalidad propia, siguió, tanto desde el punto de vista institucional, humano, como de propuestas tecnológicas, las directrices de su homólogo europeo.El trabajo se divide en tres partes. Después de una primera parte en la que se estudian los precedentes agronómicos del punto de inicio de la investigación se dedica una segunda parte en la que se abordan las cuestiones centrales de la investigación: la institucionalización de la agronomía en la Cataluña ilustrada. La tercera parte analiza y expone las propuestas técnicas y metodológicas que las instituciones y los agrónomos estudiados propugnaron.La novedad de este trabajo estriba en poner de relieve la existencia de un movimiento de naturaleza científico-técnica que se produjo paralelamente a las transformaciones del campo catalán del XVIII. Un movimiento que, sin ser una especificidad propia de la sociedad catalana del momento, representó todo un estado de opinión y un deseo de transformación desde los presupuestos de la renovación científica y técnica. Temas como la enseñanza de la agricultura, la invención de nuevas máquinas agrícolas, los nuevos métodos de cultivo o la lucha fitosanitaria son algunas de las materias que el lector encontrará en las páginas de este libro. This paper deals with the agronomic movement in Catalonia during the period of the Enlightenment. The study of the sources is shown the existence of a speech whose core ideas were the promotion and modernization of agriculture. From this observation has built a working hypothesis to demonstrate that the Catalan agronomic movement Enlightenment, though possessing specific characteristics which gave it its own personality, continued, from the point of view institutional, human and technological proposals, the guidelines of its European counterpart.The work is divided into three parts. After a first half in whi

Dettagli