Els Remences

El llibre que teniu a les mans utilitza una font inusualment completa, els llibres de comptes i la documentació administrativa de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona. En el seu estudi sobre l'Almoina de Girona com a propietària de pagesos servils, Rosa Lluch centra la nostra atenció en les particularitats de les condicions que afecten als pagesos de la regió de Girona i al mateix temps ofereix una visió detallada de com funcionava el sistema remença a finals de l'edat mitjana. Aquest estudi es basteix sobre descobriments anteriors basats en els extraordinàriament nombrosos documents sobre les relacions entre els senyors de la diòcesi de Girona i els seus tinents legalment no lliures però sorprenentment plens de recursos. Per una banda, la densitat de pagesos servils enlloc és tan gran com al nord-est de la Catalunya Vella. D'altra banda, rara vegada es tracta de pagesos sense oportunitats econòmiques o mobilitat social: resulta que poden canviar de senyoria, traslladar-se a ciutats i posseir prou diners com per enriquir els seus senyors però també per manipular un sistema social oficialment rígid de manera limitada però significativa.El libro que tenéis en las manos utiliza una fuente inusualmente completa, los libros de cuentas y la documentación administrativa de la "Almoina del Pa de la Seu de Girona". En su estudio sobre la Almoina de Girona como propietaria de labradores serviles, Rosa Lluch centra nuestra atención en las particularidades de las condiciones que afectan a los labradores de la región de Girona y al mismo tiempo ofrece una visión detallada de como funcionaba el sistema remensa a finales de la edad media. Este estudio se construye sobre descubrimientos anteriores basados en los extraordinariamente numerosos documentos sobre las relaciones entre los señores de la diócesis de Girona y sus tenientes legalmente no libres pero sorprendentemente llenos de recursos. De una parte, la densidad de labradores serviles en ninguna parte es tan grande como el noreste de la Catalunya Vieja. Por otra parte, rara vez se trata de labradores sin oportunidades económicas o movilidad social: resulta que pueden cambiar de señoría, trasladarse a ciudades y poseer el dinero suficiente como para enriquecer a sus señores pero también para manipular un sistema social oficialmente rígido de una manera limitada pero significativa.The book you have in your hands uses an unusually complete source, the books of accounts and the administrative documentation of the "Almoina del Pa de la Seu de Girona". In her study about the Almoina of Girona as owner of peasants, Rosa Lluch focuses our attention on the particularities of the conditions that affect the peasants of the area of girona and at the same time offers a detailed vision of how the "remença" system worked at the end of the Middle Age. This study builds on previous discoveries based on the extraordinarily numerous documents about the relationships between the masters of the diocese of Girona and their lieutenants legally not free but surprisingly full of means. On one hand, the density of peasants is nowhere as large as it is in the North-east of the old part of Catalunya. On the other hand, there are rarely peasants without economical possibilities or social mobility: they are able to change domain, move to cities and have enough money as to enrich their masters but also to manipulate a social system officially rigid in a limited but significative way.

Dettagli