Infàncies. Educar i educar-se

Compilació darticles que parlen dinfants, de famílies, de mestres, de comunitat i deducació. Es proposa una educació saludable, optimista, tranquil·la i humana sense allunyar-se de la realitat.Tabla de materias / Tabla de contenido: Escoltar la infància. Infants, infància, infàncies. La venedora de núvols. El mestre amb espais interiors disponibles. La història és el que va passant. Laniversari dels drets dels infants. Aprendre obertament. Néixer al desembre o al gener. El joc divertit. Les escoletes evolucionen?. Tots els camins porten a Roma. Fer de mestra, quin privilegi! Mirant la vida amb ulls matemàtics. Rivalitat i culpes. La llei del més fort. Pedagogia de la calma. Llàgrimes dolces. Si no tinguéssim escoletes. La pobresa en el relat escolar · Familiaritzar leducació. Crec en leducació. Alegria i optimisme per educar i per educar-se. Un ram de roselles. Familiaritzar. Homes formiga. Vincles que ja no vinculen. Els cucs tenen pares? Conversar per aprendre a viure. Entre poc i massa. Avis i àvies. Hem deixat anar les regnes? Fora els mòbils de les aules i de les taules! Ja nhi ha prou! El Dia del pare. Quan jo sigui es papà i es papà sigui petit. Els nens que es moren sense haver nascut. De com la tendresa i la paraula vencen el sofriment. Té de tot. Infants mascota. Jugar o no jugar, aquesta és la qüestió. Escoletes amb les portes obertes... només per un dia? · Educar i educar-se. Marxem a Istanbul. La bondat educa. Soledats a la menuda. Insatisfet de ser només un JO. No tentenc. Pedagogia de la vida interior (I). Per què ara una pedagogia de la vida interior (II). Alguns referents per a una pedagogia de la vida interior (III). El meu avi porta bolquers. Dibuixar laltre. Com pollastres de granja. Tenia por de les mosques. Ho sento de tot cor. Lamistat, experiència cada vegada més primerenca. Del io-io al dron. Un bolquer revelador. Educar, transferir el millor dhom mateix. La bossa negra. Com ha de ser un bon mestre? · Epíleg: Ulls de moscaTexto de solapa o de contracubierta: Vicenç Arnaiz Sancho és psicòleg i ha centrat la seva trajectòria professional en la primera infància: Patronat Municipal dEscoles Bressol de Barcelona, Equip dAtenció Primerenca de Menorca, assessor extern del MEC, expert-assessor de lOrganització dEstats Iberoamericans (OEI), president de lObservatori de la Infància i de la Família de Menorca, membre del Consell de Direcció de Guix dInfantil, professor associat de la UIB... Ha publicat articles en revistes especialitzades i, en aquesta mateixa editorial, Jugant, jugant. Lofici de créixer. És avi de dos nets. vicens.arnaiz@gmail.com Mari Carmen Díez Navarro és mestra, especialista en educació infantil i psicopedagoga. Ha estat coordinadora pedagògica de lescola infantil Aire Libre dAlacant, participa habitualment en activitats de formació del professorat, és col·laboradora en publicacions pedagògiques i membre de lAssociació per la Salut Mental Infantil des de la Gestació (ASMI). Així mateix, és autora de textos pedagògics i poètics. Algunes de les seves publicacions són: Pitiflores, La hormiguita colorá, La oreja verde de la escuela, El piso de abajo de la escuela, Mi escuela sabe a naranja, Los pendientes de la maestra, Arte en la escuela infantil, El oficio del arte. És àvia de dos nets. tomasetti@telefonica.net

Dettagli